Des d’aquest any, Aurora Díaz-Rato és l’Ambaixadora d’Espanya a Berna. Ella rep el periòdic dominical «Schweiz am Wochenende» en el seu despatx que té vistes al jardí cobert de neu. «La meva primera neu a Suïssa», diu ella durant la seva salutació. «Meravellós.» Per al President català destuït que s’ha escapat a Bèlgica, Carles Puigdemont, té altres paraules completament diferents.

Senyora Ambaixadora, si fora per Andreas Glarner, Cap de política d’asil del partit UDC, Carles Puigdemont ja estaria des de fa temps a Suïssa – ell mateix ho va convidar recentment. Tindrà la comunitat espanyola en breus un nou membre famós a Suïssa?

Aurora Díaz-Rato: Si el Senyor Glarner hagués volgut tenir a Carles Puigdemont a la seva casa, ho hauria d’haver convidat abans de la seva fugida. Ara ja no pot venir. No pot sortir de Bèlgica. No obstant això, ningú sap si Puigdemont ho acabarà fent. Potser sí ho fa i viola així també la legislació belga.

A Suïssa viuen més de 100.000 espanyols. Ells estan a favor o en contra d’una separació de Catalunya ?

De fet són 120.000 espanyols a Suïssa, dels quals 38.000 són catalans. La filial suïssa de la ANC (una iniciativa ciutadana que està a favor de la independència de Catalunya a Suïssa – anotació de la redacció) ha estat molt activa, però a les manifestacions foren poques las persones que van assistir. En la manifestació de Berna, per exemple, van participar 200 persones, a Zürich van ser menys de 80. En general percebo que els espanyols a Suïssa veuen la situació amb més objectivitat, ja que poden veure el tot des de la distància.

Li va sorprendre la fuga de Puigdemont a Bèlgica?

Catalunya es trobava en una situació on tot era possible.

Puigdemont considera que a Espanya no pot esperar un judici just. Té ell raó?

Que Puigdemont i els seus seguidors, sota el pretext de no tenir un judici just, es fugessin, és absurd. Els seus companys de partit es troben a Espanya i han obtingut un judici just. Puigdemont i els seus creuen que estan per sobre de la llei.

Fa unes setmanes, la situació a Catalunya ha escalat. D’on ve la necessitat d’independitzar-se ?

Això es s’ha construit durant anys, sobretot a l’educació. La història d’Espanya ha estat i segueix sent ensenyada a Catalunya de manera molt nacionalista. I precisament aquests alumnes que han rebut aquesta educació, van avui a votar. Aquest és un motiu. L’altre és la crisi.

La crisi econòmica de 2010.

Espanya ha sofert danys. En algunes CCAA els populistes d’esquerra han guanyat poder. L’odi, però, no es dirigia cap als bancs, però sí cap a un enemic exterior: Madrid. I per tant cap a la totalitat del país que és Espanya. Dels problemes a Catalunya es va culpabilitzar a altres.

Dins de tres setmanes tindran lloc les eleccions regionals a Catalunya. Què canviarà després de les eleccions?

No és massa important el que surti de les eleccions. El que és decisiu és que tots els partits respectin la legalitat.

Serà possible que Espanya torni a la normalitat després dels successos de les últimes setmanes?

Bismarck va dir una vegada: «Espanya és el país més fort del món. Des de fa anys intenta autodestruir-se, però no ho aconsegueix.» Nosaltres sempre hem aconseguit fer funcionar a Espanya. Per això tambe ho aconseguirem aquesta vegada. Pensin Vostès al País Basc. Allí s’ha sofert durant anys sota el grup terrorista ETA i ara és una regió normal i corrent. Com totes les altres. Catalunya ha perdut molt, és clar. No obstant això, trobarem un camí. Com sempre. Madrid ha parlat de tot amb els catalans, exceptuant allò que prohibeix la Constitució: una separació. Això, de fet, no està permès en cap lloc. No està permès a Espanya, no està permès a Suïssa, no està permès a Alemanya i tampoc en els EUA. En cap lloc.